El dia després
Ahir va ser un dia trist, molt trist, i encara ara em costa trobar les paraules per expressar-ho. Res, cap posicionament polític, cap nacionalisme ranci, cap raó de poder, justifica l'actuació brutal i desmesurada de la policia. Avui només val condemnar enèrgicament la barbàrie d'ahir: repressió armada enfront d'unes mans enlaire, d'una ciutadania pacífica; la força com a única raó; tot plegat massa cruel, impropi d'aquest temps. Ja no s'hi val avui parlar de culpes ni de camins fets. Com sinó podrem parlar de diàleg, de convivència, de voluntat? I malgrat tot, o potser per tot, crec que la política és el camí, que cal treballar des de dins, i que sempre, sempre, som a temps per estendre ponts, per dialogar i per construir plegats.