El dia després
Ahir va ser un dia trist, molt trist, i encara ara em costa trobar les paraules per expressar-ho.
Res, cap posicionament polític, cap nacionalisme ranci, cap raó de poder, justifica l'actuació brutal i desmesurada de la policia.
Res, cap posicionament polític, cap nacionalisme ranci, cap raó de poder, justifica l'actuació brutal i desmesurada de la policia.
Avui només val condemnar enèrgicament la barbàrie d'ahir: repressió armada enfront d'unes mans enlaire, d'una ciutadania pacífica; la força com a única raó; tot plegat massa cruel, impropi d'aquest temps.
Ja no s'hi val avui parlar de culpes ni de camins fets. Com sinó podrem parlar de diàleg, de convivència, de voluntat?
Ja no s'hi val avui parlar de culpes ni de camins fets. Com sinó podrem parlar de diàleg, de convivència, de voluntat?
I malgrat tot, o potser per tot, crec que la política és el camí, que cal treballar des de dins, i que sempre, sempre, som a temps per estendre ponts, per dialogar i per construir plegats.
Estic molt d'acord amb tu, fins l'últim paràgraf. El temps de la equidistància ha acabat. Qui no condemni la violència policial totalment desproporcionada és que està amb ells. I qualsevol pont va ser enderrocat a cops de porra. No vull formar part d'un país en el que es permet això. L'Estat espanyol és indigne, ja no hi hem de tenir res a veure ni parlar-hi res, només el que calgui acordar per la separació. Fraternitat amb els pobres espanyols i espanyoles que s'hauran de quedar amb aquesta dictadura sobre les espatlles. Força per tots ells.
ResponElimina